La periodista Cristina Fallarás i la codirectora del diari Públic Virginia Pérez Alonso van obrir la roda de premsa, celebrada el passat 13 de desembre al Teatre del Barri de Madrid. Juntes van explicar com, després de la sentència del cas de La Manada, a finals d’abril, es va produir una indignació generalitzada que va portar a milers de dones a relatar els seus casos d’agressions i abusos sexuals, violacions, por, ràbia i indignació.
Fui asesinada en medio de la calle, de noche, mientras trabajaba en lo único que me daba dinero para sustentar a mi hermana pequeña (prostitución)
Me lanzaron en un caño, ensangrentada y violada, para morir ahí
Yo lo cuento por ella, porque mi amiga ya no puede hacerlo#cuentalo— I am Mr.Mee (@Dayque5) 1 de maig de 2018
Una d’aquestes persones va ser Virginia Pérez Alonso que va relatar un cas que li havia passat feia anys. El seu text va provocar que Fallarás llancés a Twitter l’etiqueta #Cuéntalo, per visibilitzar el dolor de moltes altres dones. I aquí va començar tot. 14 dies més tard els arxivers Vicenç Ruiz i Aniol Maria, de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya, havien aconseguit rescatar 2,75 milions de tuits. El que suposava un volum de 13 GB d’informació.
Van contactar amb la periodista Karma Peiró, especialitzada en dades, perquè difongués que havien recuperat d’una eina privativa la memòria col·lectiva de milers de dones de 60 països. Però també per analitzar el big data generat en només dues setmanes. Peiró, llavors, va contactar amb l’investigador Fernando Cucchietti, que lidera el grup d’analítica i visualització de dades del Barcelona Supercomputing Center (BSC). I aquí va començar el Projecte #Cuéntalo.
Gràcies a la col·laboració d’aquest equip, avui se sap que dels gairebé 3 milions de tuits rescatats, hi van haver 790 mil usuàries úniques. Potser és una dada que diu poc, però si afegim que 160 mil van ser històries originals i que, d’aquestes, unes 50 mil van ser relatades en primera persona, ja ens diu molt més.
«50.000 son testimonis en primera persona. 1 de cada 7 relata una violació»
De les 50 mil històries explicades en primera persona, 1 de cada 10 relata un assassinat; 1 de cada 7, una violació; 3 de cada 10, una agressió sexual; 1 de cada 6, maltractament; a 1 de cada 3, es parla d’assetjament; a 1 de cada 3, s’esmenta la por a sortir de casa, a caminar sola, etc.
Mi marido me maltrata.
Pido el divorcio.
El fallo judicial me obliga a vivir en el segundo piso de la casa de mi agresor.
Cuento mi historia en la TV.
Se molesta porque lo denuncié, llega, me amarra a una silla y me quema viva.
Lo cuento yo porque Ana Orantes no puede.#Cuéntalo— . (@AlejandraTuk) 28 d’abril de 2018
En total, es van relatar més de 3.500 violacions o agressions sexuals a menors de 18 anys. I més de 1.000, a menors de 12 anys. Moltes d’aquestes històries es van explicar per primera vegada.
A la roda de premsa també es va presentar el Projecte #Cuéntalo i les primeres conclusions derivades de l’anàlisi dels 13GB d’informació de l’etiqueta. També es va donar a conèixer la visualització interactiva realitzada per l’equip del Barcelona Supercomputing Center, des de la qual accedir a les 160 mil històries originals.
El següent pas del Projecte #Cuéntalo
“Aquestes dades i testimonis no poden quedar en mans de Twitter perquè s’hauria oblidat l’esforç i el valor de centenars de milers de dones”, va explicar Cristina Fallarás. “Però també és cert que no ens les podem quedar nosaltres. Ara toca que l’administració pública es faci càrrec del treball realitzat i de la creació d’una memòria col·lectiva de les agressions masclistes”.
Els diferents membres de l’equip van afegir la voluntat de continuar endavant amb el #Cuéntalo. Per crear una metodologia de preservació de noves etiquetes abocades a les xarxes socials, que servissin per recuperar la memòria col·lectiva com a eina democràtica del present i el futur. I per construir una eina tecnològica, de fàcil ús, on consultar totes les històries abocades per milers de dones, per modificar polítiques públiques o per a nous estudis que aportin més visibilitat a la problemàtica de la violència masclista.
Paraules de l’equip
FERNANDO CUCCHIETTI, investigador, Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputación (BSC). “Per a mi el més important de #Cuéntalo és la gran quantitat de gent que té alguna cosa que aportar, des dels que donen el seu suport silenciós amb un retweet, fins a cadascuna d’aquestes històries úniques que potser han marcat la vida d’alguna dona. Per això és crucial que no es perdin en una estadística”.
KARMA PEIRÓ, periodista especialitzada en dades. “Quan analitzes el #Cuéntalo, t’adones de la quantitat de dolor que hi ha en les milions de paraules que van abocar centenars de milers de dones. És un crit anònim que implora que no s’oblidi aquesta lluita, amb els seus gairebé 3 milions de tuits. Una vegada analitzades les dades, dóna una visió en 3D, amb milers d’assassinats, milers de violacions, milers d’abusos sexuals expressats en 140 caràcters. És un relat que obliga a exigir als qui fan polítiques públiques que les formulin millor perquè siguin, d’una vegada per sempre, efectives”.
ANIOL MARIA, arxiver, membre del grup de treball de Dades i Transparència de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya (AAC-DG). “El dilluns 30 d’abril capturem el primer cap de setmana de l’etiqueta #Cuéntalo i ens quedem tan impactats que decidim juntament amb en Vicenç Ruiz que això ha de ser una captura molt més gran, que seria un punt d’inflexió en el que fins ara havíem dut a terme”. “Per primera vegada tenim big data i amb un contingut tan rellevant que les possibilitats de treballar-lo s’obrien enormement. El repte era com tractar aquest tipus d’informació tan summament sensible”.
VICENÇ RUIZ, arxiver, vocal de recerca de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya (AAC-DG). “#Cuéntalo evidencia el potencial de l’arxiu com a eina d’apoderament social, garantia de drets i rendició de comptes en l’àmbit de la violència masclista. Així mateix, contribueix a generar la necessària consciència cívica i institucional per a garantir l’accés a llarg termini a la informació social creada en plataformes digitals privatives, amb la finalitat de democratitzar la construcció d’una futura memòria plural del nostre present”.
CRISTINA FALLARÁS, periodista i impulsora de #Cuéntalo. “Les milers i milers de veus que participen en aquest moviment componen un crit que no pot deixar de sentir-se. No escoltar a les dones, negar el seu dolor, acusar-les de mentir les agressions que sofreixen, és un dels actes més infames i acostumats en la nostra societat. Ara ja està comptat, ja hem començat a explicar-ho. Ara, qui ho negui serà perquè vol fer-ho, ara ja no hi ha excuses”.
Tenía 16 años y salí con un tipo de 24 que me engañó y me maltrató psicológica y físicamente durante 7 meses. Cuando lo dejé, me amenazó con matarme y tenía miedo a salir. Mi hermano me acompañaba a todos lados. No lo denuncié por miedo. Lo cuento yo porque sobreviví. #Cuentalo
— ℳαrü Addαms (@maru_ms8) 2 de maig de 2018